ARANÈS [ARANÉS]

Manifèst

Tradución: Ferriòl Macip i Bonet

INTRODUCCION

Era Lengua Galhega qu’ei er auviatge immateriau de mès prètz deth pòble galhec. Qu’ei çò que mos identifique coma çò qu’èm, galhegues e galhecs, e çò que mos da un quite lòc en mon.

ANTECEDENTS

Es galhecs mos sentem capinauti d’auer ua lengua millenària damb un gloriós passat, que per circonstàncies politiques, entrèc en un tunèl de silenci forçat pendent es prumèrs decènnis deth sègle XVI enquia convertir-se en estrument de marginalizacion e patiment morau e fisic de fòrça generacions. Er usatge orau ininterromput qu’era gent umila ne hec, e eth trabalh des elèits intellectuaus qu’a compdar deth sègle XIX saberen reabilitar-la, heren possible sauvar çò qu’ei eth principau element d’identitat des galhecs e era basa essenciau dera nòsta cultura.
Eth trabalh de totes aguestes persones propicièc qu’aué Galícia sigue ua nacionalitat istorica e que compde damb autonomia politica, e es diferenti govèrns autonomics anèren en tot méter es fondaments pera recuperacion sociau dera lengua galhega, particularament en encastre der ensenhament, dera administracion e des mejans de comunicacion publics.

PRESENTACION

ProLingua ei ua plataforma creada per persones de fòrça diuèrses ideologies e professions qu’a coma objectius exclusius era promocion deth galhec coma lengua pròpria de Galícia (e des comarques limitròfes) e era obtencion dera sua oficialitat reau, que passe per ua preséncia normau enes encastres a on se manten practicaments excludida, coma era entrepresa, era justícia e auti servicis publics e privadi, mès que mès enes mejans de comunicacion.

Atau donques, que declaram coma objectius irrenonciables de ProLingua era totalitat des contenguts dera actuau “Lei de Normalizacion Lingüistica” de 1983 e eth “Plan Xeral de Normalización da Lingua Galega” de 2004, que compdèren, enes dus casi, damb aprobacion per unanimitat deth Parlament de Galícia.

Qu’èm en un Estat de dret e coma ciutadanes e ciutadans b’exigim que se complisque pleament era legislacion existenta en matèria lingüistica.

Qu’exigim ath madeish temps que non s’amie a tèrme cap de mesura legislatiua que supause ua pèrta de drets per part des galhegues e des galhecs a emplegar e conéisher era lengua galhega e hèr-la era sua senhau d’identitat galhega. 

FONCIONAMENT

-S’establís coma unic requisit tàs persones que desiren apartier ad aguesta plataforma, era intencion de comprométer’s a deféner era lengua galhega e a promòir eth sòn usatge en toti es encastres, tant publics coma privadi.

-Pr’amor qu’era lengua galhega ei auviatge deth pòble galhec, refusam quina pretension que sigue d’apropriar-se’n o d’atribuïr-la a quin grop que sigue o ideologia particulara. Per açò ProLingua se declare ua plataforma apartidària e plurau.

-Es membres de ProLingua ac son a títol personau e non pòrten cap de representacion de grops o associacions qu’apartien ad aguesta plataforma.

-ProLingua promoirà accions de tota sòrta entara obtencion des sòns objectius, mès jamès se somarà coma ProLingua a cap d’accion alièna, a on auràn plea libertat d’ahíger-s’i es persones que ne hèn part, de manèra individuau.

-Quan en ua accion figurarà eth logotip de ProLingua jamès poderà figurar-ne cap aute, sigue dera classa o motivacion que sigue.

-Era representativitat de ProLingua requè ena totalitat des sòns membres en plea igualtat e non aurà cap auta opcion d’interlocucion damb es poders publics qu’eth compliment intègre des sòns objectius.